lunes, 25 de noviembre de 2013





LEO LIONNI (Àmsterdam, 1910 - Toscana, 1999) 

Durant la seva infància va rebre la influència del seu tiet Piet, pintor bohemi, que li va posar en contacte amb el món de l’art. Per altra banda, la seva mare també tenia formació artística, en concret musical, com a cantant d’òpera. La seva vida va ser una mudança quasi constant, tot i que mai va descuidar l’activitat com a pintor i dissenyador. Al 1939 va emigrar als EEUU on va treballar com a director d’art en varies publicacions periòdiques. Al 1945 va obtenir la nacionalitat nord-americana i tornà a Itàlia l’any 1962 per assentar-se com artista independent.



DAVID MCKEE (Devon, 1935)

David Mkcee es va criar al sud de Devon, al poble de Tavistock. Va estudiar a l’escola d’art de Plymouth i després es va traslladar a Londres on va començar a dibuixar tires còmiques per a diaris i revistes abans d’acabar la universitat. McKee va descobrir en els seus dibuixos la influència de Steinberg i André François. Va ser aquest últim que el va fer decidir a transformar-se en un autor de llibres per a nens i nenes. El mateix autor ens diu que convertir-se en il·lustrador no va succeir de la nit al dia sinó que va ser resultat de la combinació de molts factors. L’obra més famosa és la de Elmer, l’elefant multicolor.



MARTIN BALTSCHEIT (Alemanya, 1965)

Va estudiar Comunicació i Disseny. Al 1966 és nominat pel premi Max & Moritz com a millor dibuixant alemany de còmics. Ha il•lustrat i escrit nombrosos àlbums i ha publicat també obres de teatre, històries per a la radio, pel·lícules de dibuixos animats i CDs per a nens. 
Ha rebut el Premi de Teatre Juvenil 2010 per la seva obra “Die besseren Wälder” i el Premi Alemany al Llibre Infantil 2011 pel seu llibre “El zorro que perdió la memoria”




JUTTA BAUER (Hamburg, 1955)

Estudià a l’Escola Superior de Disseny d’Hamburg. Va publicar el seu primer llibre al 1981, passant a col•laborar amb grans renovadors de la literatura infantil i juvenil a Alemanya. Durant 8 anys, Jutta Bauer col·labora amb cartoons i tires còmiques a la revista “Brigite”, ampliant el seu camp de treball a pel•lícules de dibuixos animats i a la televisió publica. 
És una de les autores alemanyes amb major prestigi i difusió dins i fora d’Alemanya i els seus llibres han sigut distingits amb destacats premis.




 IELA (Itàlia, 1931) I ENZO MARI (Itàlia, 1932)


Iela: Va començar la seva trajectòria editorial al 1958 amb llibres pensats pels seus fills. Va estudiar disseny a l’Acadèmia de Brera (Milà) però la seva formació és pràcticament autodidacta. Va impartir classes a l’Escola de Disseny de Milà. 
Enzo: Senyalat italià modernista artista i dissenyador de mobles. S’inspirà en l’idealisme del moviment d’arts i oficis. A la dècada de 1960 va publicar una sèrie de llibres, entre ells “La manzana y la mariposa”. Ha ensenyat a diverses universitats (Parma, Berlín, Florencia o Viena entre d’altres) i té varies obres exposades al Museu d’Art Modern de NY.




ERIC CARLE (Nova York, 1929)


Eric Carle és un autor i il•lustrador de llibres infantils. Va néixer a Siracusa, Nova York el 25 de Juny de 1929 i criat a Alemanya. És conegut sobretot per “la oruga glotona”, un volum desplegable i foradat que converteix el llibre en una joguina i dóna forma autònoma a la trama narrativa. Al 2002, amb l’assistència de la seva esposa Barbara Carle, va fundar el museu Eric Carle de llibres il•lustrats dedicats a l’art del llibre dels nens i nenes. En els seus escrits Carle tracta d’abordar els sentiments, pensaments i les emocions dels infants i inspirar al seu creixement intel•lectual.


PABLO BERNASCONI (Argentina, 1973)

És dissenyador gràfic graduat a la UBA, on va ser docent de Disseny i JTP durant 5 anys.

Va començar com a il·lustrador al diari Clarín al 1998, realitzant tapes de suplements per a més de 350 edicions. Les seves il·lustracions es publicaren a més, a diaris i revistes de tot el món com The New York Times, The Wall Street Journal, The Saturday Evening Post, Telegraph i The Times d’Anglaterra. Treballa actualment per a diferents publicacions del món i publica regularment una columna gràfica d’opinió tots els diumenges al diari La Nació, per la que ha obtingut la medalla d’or a la SND (Society of Newspaper Design).




MARIANA RUIZ JOHNSON (Argentina, 1984)

Nascuda a Buenos Aires, actualment es troba cursant les últimes matèries de Llicenciatura en Arts Visuals al IUNA. A partir de l’any 2005 començà a formar-se com a il•lustradora a l’escola d’art Sótano Blanco amb el mestre José Sanabria. Està formant-se en l’àrea de literatura infantil i juvenil al taller de Susana Cazenave de Rodríguez i és docent del taller Procesos creativos, a més de donar seminaris de tècnica a la mateixa escola (José Sanabria). L’any 2009 el seu projecte de llibre-àlbum Irupé y Yaguaraté va quedar finalista al Premi a la Orilla del Viento del Fondo de Cultura Econòmica. Actualment treballa de forma independent com a il·lustradora.




ADELA TURÍN (Itàlia, 1939)

Adela Turín és una escriptora i investigadora italiana. Va estudiar història de l’art i va ser pionera de la literatura infantil alternativa. També va ser la cofundadora de la associació no governamental “Du Coté des filles”, una associació europea de la lluita contra el sexisme que des de 1994 investiga i denuncia els casos de sexisme en els materials educatius, a més de generar mecanismes de sensibilització dirigits al sector editorial, institucions i públic en general. Aquest fet es veu reflectit en els seus contes i llibres publicant així una vintena de títols entre el 1975 i 1980. A més de llegar i viatjar, actualment es dedica a escriure articles i impartir conferències.



LUISA AGUILAR (Asturies, 1974)

Va néixer de forma prematura a les muntanyes asturianes de mans de la seva àvia, ja que la seva curiositat per conèixer el món no la va deixar arribar a la capital.
Sabia llegir abans d’anar a l’escola, diuen que va aprendre de les etiquetes de les ampolles de llet i dels envasos de la “nocilla” del berenar. Potser d’aquí venen els seus agraïments als objectes.

De nena mai va guanyar res, d’aquí la seva cara d’incredulitat i il·lusió al recollir cadascun dels Premis que van anar arribant després (Premi a millor actriu o primer àlbum il·lustrar “Orejas de Mariposa”).